28 de juliol 2008

...I ENS HA FET SOL

..............

..............PIC DE LA RENCLUSA
.
.
Aquest cop ens hem anat cap a Pirineu, cap a Benasc,concretament.
La primera idea era anar a escalar la via clàssica al pic de Margalida,
però la possibilitat de trobar massa neu en l'aproximació ens ha fet
canviar d'objectiu. I hem escollit el pic de la Renclusa, que queda més
aprop, i per començar a escalar a Pirineu en vies desequipades, doncs
ja pinta prou bé.
.
Em decidit estrenar-nos en la via l'Esperó picapedra (Espolón picapiedra),
que és una via de 400m fàcil i un tant perdedora, sobre tot pels que
estem acostumats a anar seguint "seguros",motiu pel qual al quart llarg
vaig optar per tirar cap a la dreta, doncs anar cap a l'esquerra (direcció
correcta) semblava massa fàcil i havia de ser IV a més hi havia una
rampota d'herva pel mig que no estava ressenyada i vaig acabar patint
un V+ per equipar, que si un tascó, que si un pitó, que si em cago de por,
que si un friend fa ràpidament d'antidiarreic i amunt fins que el fregament
de les cordes no em va deixar continuar. Ja portava uns 50m i la reunió no
es veia per enlloc, cap problema improvitzo una reunió, de dos pitons un
tascó i un friend i li faig un crit al Mines per que pugi a veure que en pensa
de continuar improvisant.
Apareix un altre cordada pel darrera que ens indica el camí correcte. En
Jordi i jo des de la reunió valorem possibilitats, sembla viable tirar amunt,
tant viable com complicat... descartada aquesta opció, flanquejar en
baixada fins a la reunió que tocava es veu molt delicat... massa, opció dos
descartada, rapelar de dos pitons i un cordino fins la darrera reunió i
reemprendre bé la via... fa por però hi ha quòrum, es a dir que tots dos
estem d'acord. I apa doncs rapelillo que va.
.
.
...............
.INICI DE LA VIA.........................................ENCARADA AMB OPTIMISME
.
I continuem la via cap amunt, ens movem en terreny fàcil i amb la
discontinuitat per les clapotes enormes d'herva.
... I bé, jo ja n'he fet les meves quatre tirades més l'extra que m'he
tret de la màniga. ara li toca al Jordi fer de primer.
.
Canvi de cordes i material i en Jordi passa a ser el cap de la cordada de
tres, fa un llarg de IV força distret, amb tranquil·litat i anant col·locant
assegurances, tascons, friends i amunt, al següent llarg li ve un tros finet
de V que encara amb valor i després de fer unes observacions, decideix
anar per l'esquerra en lloc de per la dreta (com indicava la ressenya)
decisió que li far inventar-se el que anomenaríem "l'herving", és a dir
agafar-se a un pseudo maltollet d'herves apunt d'arrencar-se, en plena
placota de V, adrenalínic us ho ben asseguro, fins i tot anant de segon. A
partir d'aquí (sisena reunió) la via sembla més aviat una progressió per
cresta.
.
.............
EN MINES MENJANT IV.................................I SUPERANT EL V
.
I li passem el testimoni a l'Alex, últim fitxatge del Centre, accepta el repte,
canvi de cordes de nou, li passem el material i tira decidit cresta amunt i
fa sense problemes les dues tirades que queden. Un cop al cim en Jordi i jo
li fem un mini-curset de com col·locar els friends i preparem el rapel per
baixar a la bretxa que ens portarà al tarteram que ens durà al camí que
ens deixarà al refugi de la Renclusa.
.
.......................
.L'ALEX ACABANT LA VIA..........................................CRESTA AMUNT
.
Passejada fins al Pla de Besurta, prenem l'autobus fins al cotxe. Conduïm
un tros, fem material i un banyet al riu i canviats nets i polits parem a
Benasc i ens auto premiem amb una bona hamburguesa i les clares i
cervesa respectives, talladet, cafè amb llet i avall.
.
.....................
...................UN ALTRE GRAN DIA!!!

.
..
RESSENYA:
(ESPERÓ PICAPEDRA AL PIC DE LA RENCLUSA)


...............
.
.

14 de juliol 2008

LA PORTA DEL CEL

PITJA AQUI SI VOLS VEURE EL FLIM DE LA SORTIDA


Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.
Cal dir que a les set de matí, hora de trobada, solament hi erem en Josep i jo.


-La gent s'acollonit- vaig pensar.

Pero no, el personal va anar apareixen fins a completar els setze de la llista de inscripció. EL PRESI ES VA APUNTAR A ULTIMA HORA!!!!!. (el vam renyar, pero el vam deixar venir, feia una carona............) per tant vam ser disset.

A un quart i mig de nou començàvem a caminar cap el cim del Montcau. 13º de frescor, una boira que ti cagues (que va impedir gaudir de tot el panorama, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".

El "Tramvia" marxava i vam haver de recuperar el temps de més que vam estar gaudint dins les coves. Baixar per la canal del Llor fins a trobar el cami (es un dir) que ens duría fins a la Roca Encavalcada. La vam trobar a la primera, allá a dalt, majestuosa, al contemplar-la vaig pensar:

-Sembla que ens estigui amenaçant.........

- UN PAS MES I DEIXO CAURE LA ROCA SOBRE EL VOSTRES CAPS- vaig pensar que cridava.

I per evitar problemes, mitja volta, cames ajudeu-me, i cap a cercar el camí de pujada fins a la Carena del Pagés.


Després de moltes esbufegades vam arribar al collet i d'aquí cap a la carena, coll d'Eres i Coll d'Estenalles. Vam deixar per un altre dia la vista de la Roca Encavalcada d'aprop.


El temps ens va acompanyar, no vam passar calor, ens vam remullar considerablement, doncs els camins estàven molt poc fresats i la vegetació estava humida, qué collons humida !!!!, mullada, mullada de collons.


Ah!!! com no podia ser d'un altre manera, vam perdre el camí un parell o tres de cops.

Cal mantenir la personalitat.............. o no?






BALLANT ENTRE ELS NÚVOLS

.


...................
......PISSARRA AMUNT!!!.....................................ARRIBANT A LA PRIMERA REUNIÓ
.
VIA ESPERÒ DOPPELMAYR A LA BALMA D’ARCALÍS
-ANDORRA-
.
...I ja hi tornem a ser com que la temporada està donant pocs dies
de bon temps, doncs ens aventurem amb mal temps. Aquest cop
marxem en dissabte per fer una via curteta i després anar de
compres, ambdós objectius assolits, malgrat el fred i la boira, o
digueu-li, si voleu, malgrat el gran núvolot lleig.
I diumenge voliem anar fins al pic de la Valleta a fer la clàssica de
l’esperó nord-est aquest cop la confabulació dels déus ens ha fet
desistir, una boira molt densa i fosca ens ha convençut per deixar
aquesta fita per un altre dia.
.
Centrant-nos en l’esperó Doppelmayr, és una via curta de 120m,
la roca és pissarra, a la que no estem acostumats, cosa que ens
ha proporcionat noves sensacions. És una via fàcil amb les reunions
equipades per rapelar. La ressenya recomana dur tascons i friends,
nosaltres només hem utilitzat un excèntric del No.7 al sortir de la
primera reunió.

.
...........................
.....................................EL SEGON LLARG

.
Recomanem aquesta via a tots aquells/es que comencen a escalar
en via, us ho passareu força bé, el tipus de roca és força interessant
i escalareu en un entorn pirinenc. I estem convençuts que sense
boira, sense pluja, i sense fred encara deu resultar més gratificant.

.
................................
..........................................EL PAS MÉS INTERESSANT DE
..........................................LA VIA

.
FOTO CIM AMB ELS NÚVOLS AMENAÇADORS AL DARRERA... UN LLAMP, UN
TRÒ I VAM BATRE RECORD EN EL TEMPS DE DESCENS DEL CIM.
.
.
..RESSENYA:
.............
...
.....ANEU-HI COMPANYS/ES!!!!

.

09 de juliol 2008

FLIM DE LA SORTIDA









Vam ser 19 els que vam caminar des de Sitges a Vilanova resseguint les marques del GR 92.




Caloreta, via del tren, coves, bunkers, aus, zona gay, masia centenaria, ermita de Sant Cristòfol, Museu del Mar, remullada, més via del tren, més remullada, dinar als Jardins de Terramar, un altra remullada i cap a casa.



06 de juliol 2008

MÉS FOTOS TENDEÑERA.


Teniu més fotos i informació a buscadordindrets.

SANT JOAN AL MONT ROSA.

Per Sant Joan vàrem anar, en David, el Pedro i una servidora, als Alps, exactament al Mont Rosa. Vàrem ascendir la Punta Gnifetti i el Balmenhorn.

Foto 1: Enganxina del centre al parallamps del Balmenhorn.

Foto 2: Cim del Gnifetti.

Foto 3: David al Balmenhorn.

Més fotos i la piada a buscadordindrets.

01 de juliol 2008

Tendeñera


Cap de setmana de alta muntanya, ens anem cap Bujaruelo els expedicionaris. Miriam, Sònia, Neus, Eulàlia, David, Jose Manuel, Manel, Joan Antón, Nel, i en cap de expedició Flip.








Desprès de passar nit a Otal, per cert la nit ens va visitar algun animalot que tenia gana, de bon mati arriben la Neus en David i la Eulàlia enfilem cap el Tendeñera, molta calor Peró força distret per les vistes que varem gaudir com podeu veure per las fotos.