REVETLLA DE SANT JOAN

.
.

NO HI HA PARAULES PER DESCRIURE

ALGUNES FORMES DE VIURE LA

LLIBERTAT.

BIVAC AL CIM DEL "SALVAGUARDIA"

.

+AQUÍ

.

.

UNA VIA ENTRE LA BOIRA

15 de juny, Montserrat. L’Ivan, el Marcos, la Luda i jo l’Eulàlia.
Situació: Magdalena Inferior.
Via: Neuromante.
Dos llarg.











Mentre anaven pujant l’ambient canviava, cada cop ens endinsaven més dins la boira. Per les escales situades darrera el monestir, anàvem pujant, pensant si hauríem de tornar, el temps no pintava gaire bé.
Ja sota al peu de la via, que fem? No és una via llarga ni difícil, així que amunt.
Tot s’ha de dir, aquesta va ser la meva primera via, i malgrat que no les tenia totes, tot va anar molt be, no ens va ploure però con si hagués estat així, per que la boira era densa i la humitat molt alta.
Un cop d’alt la agulla, quina llàstima per que no es veia res de res, així que hem de tornar per gaudir de les vistes.

Pessons

Aquest cap de setmana hem fet la primera excursió d'alta montanya de la temporada. Vàrem sortir dissabte a la tarda en Lluís, en Flip, La Imma i un servidor, en Nel. Enfilem camí d'Andorra fins arribar al pàrquing de Grau-Roig, on hi vam passar la nit. De bon matí, a les 07:00, s'incorpora la Míriam. Els que vam dormir a la tenda vàrem passar una mica de fred! Encara que s'oblida quan vam començar a caminar cap al cim del Pessons. Tot i que el dia no prometia gaire vam poder gaudir dels llacs i, finalment, després de trobar força neu fem el cim on hi bufava un vent glaçat de collons! De baixada el dia es torça de tal manera que al arribar al cotxe se'ns fot a ploure.

Més tard fem la parada de rigor a Andorra per comprar roba esportiva, no tots per això...(el casc un altre dia!). Després fem camí cap a la Seu on ens atipem. I finalment, havent dinat, deixem enrere la Míriam i tornem tots quatre, de nou, cap a Sant Boi.

VESPRE A L'ANETO.

Dissabte vàrem carregar bé les motxilles per dormir al Coll de Coronas. I després d'acomodar-nos al coll i descansar de la dura ascensió, cap a les vuit del vespre vàrem iniciar la conquesta del gegant dels Pirineus. Contra més amunt estàvem, més bufava el vent, però el paisatge que anàvem descobrint, ens anava fent oblidar el fred i la pesada motxilla i ens feia recordar per què ens agrada la muntanya i el per què estàvem allà. Ja només ens quedava el famós Pas de Mahoma, el qual era una aresta de neu amb bona traça per passar-lo dret, difícil de trobar en aquestes condicions, però el vent el feia encara més interessant. Al final, després de dubtar ens decidim a passar i el gegant per fi estava conquerit. L’Aneto amb els seus 3404 metres d’alçada ens va permetre per uns instants tenir al nostres peus tots els cims dels Pirineus i darrere teníem una posta de sol inoblidable.

Un cap de setmana i una activitat inoblidables, d'aquestes que recordes amb un sonriure durant molt de temps.

Si voleu més informació podeu consultar el nostre blog.

.

Pedro, David i Neus.

98 OCTANOS

.

.

...........

Ja hi tornem a ser, en Jordi i jo voliem anar als Ports de Beseit però

una visita forçada al dentista dissabte va frustrar el cap de setmana

escalador per la zona.
Però homes de recursos i parlant davant d'un bon sopar, el mateix

dissabte decidim anar a escalar la via 98 OCTANOS a la Magdalena

superior -Montserrat- i el Joan Anton ens acompanyaria en

l'aproximació i després s'aniria cap a Sant Geroni i ens trobariem més

tard a l'estació del cremallera de Sant Joan.

.
En tenia moltes ganes d'escalar aquesta via, feia uns deu anys que l'hi

tenia l'ull posat a sobre i per fi estava a peu de via abillant-me, casi

que no m'ho podia creure...

.

El mines em diu: Ja saps qui fara el tercer llar, no?... doncs també et

toca fer el primer.
Dit i fet material colocat, cop d'ull a la resenya i amunt..., és un llarg de

tercer grau (III) i està reequipat amb parabolts del deu (pintats de color

groc), hi havien tants que vaig arribar a dubtar si no m'havia equivocat

de via, però no, era la bona estavem a la 98 oc. les cordes fregaven força

arribant a la reunió 45m., hi ha dos parabolts del dotze amb anelles per

rapelar.

.
Puja super Mines com un llamp, intercanviem material i se'n va segona

tirada amunt, tambe molt ben assegurada, comença amb tercer grau

(III) i després augmenta a quart més (IV+) aquí la boira ja comença a

fer-se insistent , i pim-pam, pim- pam arriba a la segona reunió 40m.

També molt bona, igual que la primera.

.
Pujo fins la reunió, el Jordi em passa les cintes, fem el comentari de que

es veu força bé, glop d'aigua, cop d'ull a la ressenya i amunt, no puc fallar,

porto deu anys esperant aquest llarg que comença amb cinqué (V) i

ràpidament es posa tiesot-tiesot, diguem-ne que desploma una miqueta.

Hi ha força canto però menys gros del que m'esperava, s'havia d'anar

ràpid si no no tindria piles per arribar a la reunió, carregat de valor (el fet

de que estigués molt ben assegurat el tram va ajudar, no ens enganyem)

m'hi poso tot decidit i pas rere pas vaig pujant. Relliscadeta de peu dret...

i ... uuuuiii de que poc, però res he resistit, m'ha de sortir neta, una mica

més... i ja veig la reunió és a uns tres metres, aviso al Mines, l'alegria

comença a embargar-me, i ja hi sóc, l'he fet (35m). Moment feliç, feliç!!!

en Jordi m'ha estat animant tota la tirada, això també s'ha de valorar.

Amunt, quan vulguis..!!! i ara li toca a ell suar-se el llarg, la boira cada cop

més espessa, peu aquí, mà per allà, anant recollint cintes i arriba a la

reunió, que contents que estem. Glops d'aigua, el Jordi descansa una mica

abans d'encarar el quart i darrer llarg, tornem a fer canvi de material i

Super Jordi se'n va cap amunt amb tendència a l'esquerra quart més (IV+)

no és difícil però si una miqueta estrany de posar-se, supera el tram sense

problemes, li queda un trosset de quart (IV) i ja és al cim (20m). Al poc

arribo jo... ho hem aconseguit quin bon gust de boca i ara ràpid cap avall

(mullant-nos a tope amb la boira pixanera) que ens espera el Joan Anton.

Ens retrobem i tornem cap a casa ben feliços (no sense fer una miqueta

de vermutillo abans).

.

................................

VISIÓ A PEU DE ........................................L'AMBIENT

VIA

.

.

..............

ELS PROTAGONISTES AMB CARA DE PREMI.

JORDI MARTINEZ I CARLES SARTÓ

.

.

.

ATENCIÓ!!!

TOTES LES REUNIONS SÓN COMODES I ESTAN

PREPARADES PER RAPELAR ( DOS PARABOLTS

DEL DOTZE AMB ANELLES).

.

VINGA.... ANIMEU-VOS!!!

.

.

EL FRED ENS VA GUANYAR LA PARTIDA

.
.
........
PRENENT CONTACTE..............................CAP AMUNT, VALENT!!!
.
.
..
ASSEGURANT AL COMPANY............. ...EL COMPANY ENS ASSEGURA
.
.
....................................
....................................ENCARANT EL SEGON LLARG
.


CAP A LA BOIRA AMB GUST DE 6a
....................................................
.......................................................I TORNEM A ASSEGURAR.

Aquest dissabte passat, en David, en Mines, i jo mateix (Carles). Vam
decidir anar a escalar tot i que els pronòstics meteorològics no eren els
millors. Hi havia una possibilitat de triunfar i ho vam intentar.
Ens vam anar tot decidits cap a la cara sud del Pedraforca a fer una via
molt guapa que se'n diu "EL CAMÍ DEL TRO".
Pel camí d'anada mentre anavem ben tranquilets al cotxe, uns bifidus
molt actius ens van fer sortir de la carretera per fer net, poc després un
petit esmortzar compost per una pasteta i un tallat ens va deixar llestos
per afrontar el repte que duiem de cap.
Aparquem el cotxe a sota de l'imponent paret sud, ens abillem i comencem
amb l'aproximació, que tot i no ser llarga és força tieseta i aconsegueix
fer-nos suar de valent.
Un cop a peu de via ens canviem la roba suada per una confortable roba
seca. El dia es força fresc però toca el solet. Decidim com farem les
tirades, jo tenia clar que volia fer la tercera (6a ) les altres com ells
volguessin, en David es va quedar amb les dues primeres (V+ i 6a
respectivament), i al Jordi li van quedar les dues últimes (V+ i IV+)
sense dret a discutir-ho.
Comença escalant en David Sotoski, super inspirat David es va menjant la
primera tirada sense problema i encara amb sol, però uns nuvolots
amenaçadors ja venien a poc a poc pel darrera. Amaguem les motxilles
en un forat i començem roca amunt direcció a la primera reunió, buff!!!
...però que freda que està la roca, el sol començava a fer pampallugues i a
la poca estona... va i es fon. Ens vam quedar sense sol però no feia gaire
fred, i anar fent, anar fent i arribem a la reunió amb el David, se'ns
estaven tirant els nuvols a sobre i super-David valorà la possibilitat de
rapelar, però el vam convencer ràpid per que fes la segona tirada. I se'n va
cap amunt mentre el nuvol se'ns posà enganxat a les orelles, he dit que no
feia gaire fred doncs es va llevar una brisa constant que ràpidament ens va
posar el moc penjant al nas i en Jordi que havia vingut de model primavera
estava pagant les conseqüències i anava de l'esgarrifança al tremolor i jo
també cagat de fred, a diferència en David estava suant lluitant amb el 6a
entre els nuvols. Vam celebrar la seva arribada a la segona reunió. Des d'on
va rapelar després de la nostra suggerència.
Definitivament el fred i el nuvolot negre que teniem a sobre ens van
guanyar la partida...
Però hi tornarem, la via s'ho val i particularment us la recomano.
.
.
................
................QUEDI CONSTÀNCIA DEL
....................NUVOLOT NEGRE DEL DARRERA
....................PELS VOLTS DE LA UNA DEL MIG DIA.
.
.
.

La Travessa del Montseny

El passat Diumenge uns quants companys del centre vam participar a la “Travessa del Montseny”. Per part meva tenia moltes ganes de fer-la tan per gaudir de la bellesa dels paratges com per el repte personal que suposa una caminada com aquesta.

“El caire familiar i tradicional ,juntament amb l’esperit humà dels organitzadors i col·laboradors habituals fan que a la TRAVESSA DEL MONTSENY els participants gaudeixin de la muntanya, tot buscant la superació personal sense fomentar la competitivitat. Per això tots els participants reben el millor tracte i tots aquells que aconsegueixen acabar-la dins del límit horari són mereixedors del mateix premi.”

Vull, dir que vaig quedar molt decebut per l’organització, els pobres avituallaments, la manca de senyalització, i per damunt de tot la manca de capacitat dels organitzadors de asegurar un recorregut que en un dia de pluja com el d’ahir era molt perillós fins al punt de patir el tragic accident que va costar la vida a un participant.

També vull expresar la meva decepció pel caire que va prendre la travessa “dita de resistencia” que en realitat per una bona part dels participants era una cursa en la que sols cercaven els millors temps i els punts..Vaig sentir la tristesa de veure al llarg de tot el camí ampolles llençades, envoltoris de barretes energètiques, restes de taronges i llimones, i fins i tot restes d’una capelina d’algú que de li va estripar i l’anava llençant per el camì.

Crec, sense generalitzar, que hi ha molts participants que no saben el que es estimar la muntanya, que com he dit, sols volen alimentar el seu ego i sumar punts i copes.

Toni Arbonès

Puigneulós

El darrer cap de setmana els Massajoves vàrem sortir d'excursió, com podeu veure em anat a fer una circular per la Serra d'Albera, pujant el Puigneulós. La excursió es treta de 'senderisme i teka' .., per cert, cheapeau per a ells.



Pujant el Coll del Forcat;




Vaca de l'Albera;





Cim del Puigneulós;






Castell de Requesens;







Flor;





Com sempre si voleu veure millor i més treballada informació ... el Naval es llueix .. entreu a el web www.massajovespermorir.com